OBJECTE I ENCÀRREG
̶V̶I̶D̶A̶ ̶E̶N̶ ̶C̶O̶D̶I̶ ̶O̶B̶E̶R̶T̶
L'OBJECTE:
Deprax. Antidepressiu tricíclic de mitjana-llarga durada.
CATEGORIA I NOU SIGNIFICAT:
OBJECTES SOSPITOSAMENT REPETITS
El primer antidepressiu data a la dècada del 1950, l'Iproniazida, descuberta amb anterioritat com a fàrmac antituberculós. Es comencen a observar efectes elevadors de l'estat d'ànim i es comença a investigar en pacients no tuberculosos.
L'any 1957, Klint & Co. publica el primer estudi que prova l'efectivitat de l'iproniazida com a elevador de l'estat d'ànim en pacients no tuberculosos. En aquest moment naix la primera categoria de compostos antidepressius: els inhibidors de la mono amino oxidasa (IMAO).
L'any següent s'observen efectes antidepressius semblants a l'Imipramina, un compost utilitzat com a neurolèptic. Posteriorment es comprovarà la funció antidepressiva d'aquest fàrmac, i de manera conjunta naixerà la segona categoria de compostos antidepressius: els antidepressius tricíclics. Els fàrmacs antidepressius d'aquest grup, van ser d'elecció popular durant un llarg període de temps. No obstant això, a més de bloquejar la recaptació d'amines, bloquejaven un gran nombre de receptors de neurotransmissors, la qual cosa causava moltes reaccions adverses, algunes d'elles de gran gravetat.
És a partir de la meitat de la dècada dels 80 que són desenvolupades noves famílies de fàrmacs més selectius i que van suposar una autèntica revolució en el tractament de la depressió. Primer van ser els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS), que presentaven una eficàcia similar a la dels antidepressius tricíclics però amb un perfil de tolerabilitat molt més favorable, per la qual cosa van ocupar ràpidament el primer lloc en el tractament dels trastorns depressius. A partir de llavors, la comercialització de noves molècules, amb mecanismes d'acció molt diversos ha estat veriginosa.
HISTÒRIA DELS ANTIDEPRESSIUS:
El moviment antipsiquiàtric va ser un conjunt de ideològies reaccionàries al tracte dels pacients als hospitals mentals, o com es deien a l'època dels anys 60 "sanatoris mentals" o en anglès "Asylum". En aquestos centres es tenia, i actualment a les plantes d'aguts encara es tenen, als pacients en contenció: cordatts de mans, cintura i peus per a reduir la seva mobilitat al màxim; i moltes vegades no es tenen en compte factors com ara: la predisposició del pacient al tractament, el perill de danys per part del mateix, la quantitat d'agressivitat, etc.
Aquest moviment no proposa que els pacients no prenguin fàrmacologia si ho requereixen, sinò que es basa en una sèrie de reformes psico-socials que permeten reconduir la simptomatologia del pacient, de manera que es manifesti en la menor quantitat i gravetat possible i sense necessitat d'arribar a extrems tan perjudicials per a la salut mental del pacient com: les contencions, la teràpia d'electroshock o l'administrament de fàrmacs per via intravenosa sense el consentiment del pacient d'entre altres.
Alhora aquest moviment es posiciona des del canvi de la visió dels pacients que pateixen transtorns de salut mental, de manera que la discriminació cap als mateixos disminueixi i augmenti l'empatia i la comprensió per a poder donar un suport o una ajuda més efectiva.
Aquest moviment alhora promou l'autoconeixement mitjançant recursos educatius emocionalment com ara l'arteterapia o la meditació d'entre altres.
MOVIMENT ANTIPSIQUIÀTRIC:
DADES ACTUALS DE
SALUT MENTAL A
ESPANYA
Actualment existeixen 21 ccategories d'antidepressius amb més de 100 compostos en total .
COM HEM ARRIBAT FINS
AQUÍ EN 77 ANYS?